ES IMPOSIBLE PENSAR SI NO ES A TRAVÉS DE UN LENGUAJE.

CUANTO MÁS RICOS SEAN NUESTROS LENGUAJES MÁS RICA SERÁ NUESTRA REALIDAD.


lunes, 23 de abril de 2012

AL LIBRO, AGRADECIDA

Librame de la fatal injusticia
de no poder leer ya, ni escribir más,
de no poder decir a los demás
mis palabras, liberar mis caricias.

Libre tornan los compañeros libros
al caminante de mundos soñados,
al que sabe ver mejor lo mirado,
como hacíamos cuando éramos niños.

Yo quiero seguir soñando caminos:
Mi Machado, el fuego, los dulces vientos...
Me acogen en su regazo los libros

y sueltan libélulas libres a cientos:
El amor, la esperanza, los ritos,
el mar, la infancia...Todo está en un libro.

lunes, 16 de abril de 2012

PARAULES


Me sobren paraules:
agulla, fil de cosir, tisores, estufa.
Me sobren paraules:
vermut, patates, olives.

Paraules molt curtes, pi,
paraules molt llargues, esternoclestmastoideu,
paraules molt fàcils, mamà,
paraules difícils, obliqüitat... i jo què sé.

Me falten paraules per explicar què significa per jo.
me falten paraules...
Es diccionaris són plens de paraules gratis i certes,
paraules d´amor senzilles i tendres.

Ella tenia dues llunes en tota sa cara,
les obria i les tancava,
i tenia ses dues cares de sa lluna,
una blanca i s´altra obscura.

Me sobren paraules però no tenc res a dir
cadàver, pitufo.
Me sobren paraules,
d´aquí a dos anys me retir.

Paraules molt lletges, nyu,
paraules molt guapes, lapislàtzuli,
paraules provisionals amb es accents girats.

Ella tenia dues llunes en tota sa cara,
les obria i les tancava,
i tenia ses dues cares de sa lluna,
una blanca i s´altra obscura.
Ella tenia dues llunes en tota sa cara,
les obria i les tancava.


domingo, 8 de abril de 2012

AL VINO, UN MAR DE EMOCIONES


¿En qué reino, en qué siglo, bajo qué silenciosa
conjunción de los astros, en qué secreto día
que el mármol no ha salvado, surgió la valerosa
y singular idea de inventar la alegría?

Con otoños de oro la inventaron. El vino
fluye rojo a lo largo de las generaciones
como el río del tiempo y en el arduo camino
nos prodiga su música, su fuego y sus leones.

En la noche del júbilo o en la jornada adversa
exalta la alegría o mitiga el espanto
y el ditirambo nuevo que este día le canto

otrora lo cantaron el árabe y el persa.
Vino, enséñame el arte de ver mi propia historia
como si ésta ya fuera ceniza en la memoria.

JORGE LUIS BORGES

miércoles, 4 de abril de 2012

LA SAETA


¿Quien me presta una escalera
para subir al madero,
para quitarle los clavos
a Jesús el Nazareno?
(Saeta Popular)
¡Oh, la saeta, el cantar
al Cristo de los gitanos,
siempre con sangre en las manos,
siempre por desenclavar!
¡Cantar del pueblo andaluz
que todas las primaveras
anda pidiendo escaleras
para subir a la Cruz!
¡Cantar de la tierra mía,
que echa flores
al Jesús de la agonía,
y es la fe de mis mayores!
¡Oh, no eres tú mi cantar!
¡No puedo cantar, ni quiero,
a ese Jesús del madero,
sino al que anduvo en el mar!

ANTONIO MACHADO

EL BUZÓN DEL MAESTRO (03 04 12 Viaje tempo-oral)
A todos los caminantes que anduvieron sobre el mar